Per aquesta ocasió, us deixo l’opinió de la pel·lícula de Wonka, els inicis del xocolater més famós de l’autor britànic Roald Dahl. Té dues pel·lícules anteriors, que és «Willy Wonka i la fàbrica i de xocolata» i, la que en coneixem molts, «Charlie i la fàbrica de xocolata».
Wonka, més que una pel·lícula, un musical.
Un cop entres a veure la pel·lícula, t’adonaràs que les coreografies musicals seran el pa de cada dia. Cosa que va com a anell al dit amb el protagonista optimista que tindrà un cop amb la realitat del que significa estar a la ciutat.
I és que no tot està perdut, perquè la il·lusió no s’escapa enlloc… fins i tot en una nit freda com la que passa a la ciutat. I bé, cançó rere cançó, veurem passar les escenes davant del nostre televisor.
En si, són enganxoses i no tenen un to que sobresurti o sembli forçat dins de la pel·lícula. Per tant, crec que està ben integrat.
Un Willy menys Wonka.
Aquells que van veure «Charlie i la fàbrica de xocolata», i que a més li vaig agradar l?actuació de Johnny Depp, poden veure minvada el carisma del personatge. Això pot deixar un sabor agredolç per als que esperin aquest «carisma», però hem de tenir en compte que el personatge està a l’inici i s’haurà d’enfrontar a un món on no té el control.
Aquí, en aquesta pel·lícula neix una llegenda, però encara hi té molt a créixer. És clar que és molt bo en allò que fa.
Conclusió final.
La pel·li, m’ha recordat una mica un musical. Potser s’adaptaria bé a Broadway fàcilment, però argumentalment no té res de nou. És una pel·lícula que té una màgia especial, és dinàmica i divertida de veure amb personatges carismàtics i un rerefons força fosc.
Per això la meva recomanació no és que sigui una pel·lícula que has de veure si o si, però per a una tarda divertida de desconnexió i escoltar algunes cançons a l’estil «Disney». Tot i això, no invertiria el temps si tinc altres a fer.