Wish ha estat l’última pel·lícula que he vist en la seva estrena, el dia 24 de novembre de 2023. I aquí us deixaré la meva visió/opinió sobre aquesta pel·lícula.
Wish: Disney en tota la seva essència.
Des de fa un temps, a pel·lícules anteriors sentia que perdia la seva essència. En el seu moment vaig pensar que seria per la gran quantitat de projectes i trajectòria de la productora, però, amb Wish han sabut mostrar que són capaços de mantenir l’essència que va causar força generacions.
Com és Wish?
En aquest cas, Wish és una pel·lícula que recupera l’estructura tradicional de Disney. Ideal per a tota la família i amb un toc encantador ple de picades d’ullet als seus altres personatges d’altres històries/pel·lícules, cosa que a mi m’encanta.
Els personatges de Wish.
Si mirem fidelment el context històric, és una insensatesa. Ara bé, és una pel·lícula de fantasia que no cerca ser fidel a la realitat! Pel que tenim un gran elenc de personatges, amb carisma i caràcter típics de les pel·lícules de Disney.
La integració de la diversitat de personatges, veient personatges orientals, holandesos, africans, etc… em sembla sublim. Totes aquestes característiques li donen personalitat en comptes de veure’s forçat. Per tant, em sembla més que correcte.
També tenim la integració de persones amb mobilitat reduïda, que en cap moment no es veu eclipsat ni forçat, més aviat com un tret més del personatge. Per això s’integra perfectament amb elenc sense veure’s forçat, com en altres pel·lícules.
També, durant tota la pel·lícula podràs escoltar i veure centenars de picades d’ullet de personatges d’altres pel·lícules Disney: Baloo, Bambi, Peter Pan… que per mi gust és una cosa que m’encanta i reforça la marca Disney.
El món i la història de Wish.
La pel·lícula té una clara inspiració a la cultura espanyola, que mitjançant les diferents cançons i coreografies es mostren clarament. M’atreviria a dir, que té una «inspiració» a Barcelona, encara que un caràcter folklòric espanyol, però sense passar pels tòpics del país.
El món és màgic i es mostra tal com és, sense caure a la temptació sobrecarregada de la màgia tenint un valor narratiu molt interessant. L’evolució dels personatges, protagonista i antagonista, és coherent i molt treballada visualment: a través dels colors típics del dolent.
En tot moment et sents inclòs a la pel·lícula a través de les seves cançons i evolució de la història. Fins i tot, les cançons mostren un aire d’integració cultural amb països àrabs com l’Índia o el Pakistan (o almenys durant alguna de les melodies vaig poder interpretar un caràcter típic de les cançons dels països).
El missatge.
Tot i que hi ha certes crítiques a les pel·lícules Disney en què es mostren les princeses com «ànimes en pena» que no es valen la pena, he d’avisar que tinc un concepte una mica diferent de les princeses Disney:
Són personatges en desenvolupament, que són atacats pel malvat en el moment més vulnerables de la seva vida.Fent que s’hagin d’enfrontar i créixer com a personatges empoderats.David Nebot
Partint d’aquesta premissa, crec que el desenvolupament del personatge i «el pensament crític» que posseeix, em sembla de 10. Per això el missatge que vaig poder rebre és justament una crítica social que busca l’apoderament dels joves a la societat actual.
La meva opinió en resum.
Wish m’ha semblat una bona pel·lícula, que torna a recuperar o mostrar allò que realment Disney era. Amb un missatge inspirador a les noves generacions que sempre van mostrar les pel·lícules Disney, i amb una integració elaborada de diversos personatges que cadascun està ple de caràcter i definició… m’ha semblat una pel·lícula per recordar.
Si és cert, en no ser un clàssic i utilitzar estils més moderns d’animació, pot passar una cosa desapercebuda. Tot i això, crec que és una pel·lícula digna de veure en família amb un missatge fantàstic per als més petits i una manera de recordar el poder que tenim els grans de crear un nou futur que sigui millor per a tots.
Per tant, la recomano, i no la puc valorar amb una 10/10, però gosaria dir que li posaria un 8 o 9 sobre 10. Hi ha coses millorables, però crec que això és un nivell particular d’exigència.