Durant aquest cap de setmana vaig veure una pel·lícula que no estava als meus plans: 8 Cognoms Marroquins. Aquí et vull deixar la meva opinió.
Uns personatges carísmàtics.
Comencem amb un moment trist, però que ens mostra els personatges protagonistes. Tenen una personalitat molt carismàtica centrada a l’Espanya més «clàssica» i «castissa» envoltats d’un ambient racista si més no poder.
Des d’aquest punt, parteixen per la trama a conèixer el Marroc. I finalment arriben.
Xoc cultural.
Des d’un grup de personatges «racista», però un molt llançat, es fiquen dins de l’aventura. Allà, mentre es mouen, observen que els recorda «el poble» i també els comparen amb salvatges que no coneixen la civilització.
Després d’algun moviment per amagar que són Espanyols, mitjançant banderes, etc… continuen el viatge i compren milers de coses «per ser tan boniques i barates». Tot «normal» per a algú racista.
En contacte amb la cultura àrab.
Finalment, es troben amb la marroquina que en serà la protagonista. Una dona empoderada i treballadora (a més de tenir bellesa) que es mostrarà molt disposada a conèixer-los més profundament i explicar alguns secrets que desconeixen.
De la mateixa manera, amb l’interès de manipular es genera una trama inaudita en què una família racista acceptarà sense problemes una noia àrab com a integrant de la seva nova família. Per això, es genera certes situacions particulars que realment resulta ser incoherent, de manera que es mostra la pel·lícula una mica més tard.
Topicades de marroquins.
Mostra com és un casament marroquí i el «poc coneixement» que tenim els espanyols sobre els seus costums. A més, molts dels marroquins saben castellà, i porten fins a la samarreta de FC Barcelona per fer-los més propers.
El casament es fa pels papers, així que és una topada. Després, seguim amb el viatge amb vaixell, que acaba en una pastera (una altra topada) per acabar en una de les platges del sud d’Espanya. Allà, són interceptats. I aquí, és on la pel·lícula comença a desenvolupar la part romàntica. Cosa que veig una mica forçat.
Després, en tenir una cap marroquina, els treballadors comencen a marxar. No només es tracta dels personatges i l’alta cúpula, es mostra que la classe obrera també és altament racista i deixa el seu únic lloc de suport per un tema com aquest.
Opinió personal.
La pel·lícula, en si, està bé però no cal perdre la idea que és una pel·lícula. Ja que, amb la informació actual, es pot creure que la cultural actual és així de racista… quan la realitat és justament el contrari.
Cal no oblidar els problemes que es genera durant la pel·lícula, que mai tindria un bon final per als espanyols implicats… i el guió fa una mica aigües per forçar que passin els tòpics.
Si no tens res a fer, potser t’entretingui… però no és una pel·lícula que recomanaria per la seva alta dosi demagoga sobre el racisme.